25!

Ahir vaig fer 25 anys. Volia fer un post en arribar a casa per la nit, després de treballar i d'estar 4 hores a la facultat a la darrera classe del doctorat. Però no vaig poder fer el post. El motiu: la Lina em va preparar una festa sorpresa. Us podeu imaginar la meva cara, en veure a la terrassa de casa a en Josep Giralt, en David, la Raquel, l'amiga de la Raquel, la Nàdia, l'Àngels, en Miquel, en "Deivid", la Mercè, l'Òscar, la Nuri, l'Esther, la Lupe...i després l'Eli, la Rosa, la Marta, la Cecília (molt de gust!) (llàstima que al final no va venir la Mascó, eh Deivid?) El telèfon no parava de sonar. Aquells i aquelles que no van poder venir trucàven per felicitar-me. Quin sopar que et vas currar Lina! I la decoració, ni us explico. Els que no vau poder venir, ens veurem aviat! Gràcies també.
Gràcies per deixar-me durant 10 segons totalment bloquejada per l'emoció i per fer que la nit d'ahir sigui impossible d'oblidar. Us estimo molt amics i amigues! Sense vosaltres no seria el que sóc. Gràcies mamà, papà, avi, àvia, tieta, sou els meus pilars. Moltes gràcies per estar sempre al meu costat.
I a tu: you are the best!
Gràcies per tots els missatges que he rebut, via mail, sms, post-it, facebook i bloc!Ostres tu, 1/4 de segle!

CAPITÁN, MANDE FIRMES

És la primera vegada que una dona pronuncia aquestes paraules com a Ministra de Defensa a l’Estat espanyol. Carme Chacón avui ha promès el seu càrrec davant la cúpula militar i els més alts càrrecs de l’Estat. Què voleu que us digui, però m’ha impressionat molt, ja no només veure-la a ella, sinó a una dona, ordenant al capità que manés ferms a les tropes. Quines grans passes que està fent aquest país! El proper: que sigui una dona la que lideri el govern! Sense homes com Zapatero, actes com aquest no serien possibles.

Ho sento Carme, però en un dia com avui, només puc fer un visca: VISCA LA REPÚBLICA!

PER FI!

Hola a tothom! Avui fa just un mes del darrer post. Ho sento, però he estat molt ocupada entre la feina, el doctorat i la foto que us adjunto avui. Per fi ahir va ser el meu dia. Gràcies Toni, sense tu hagués sigut molt diferent! Trobaré a faltar les teves classes de cotxe, tot i que potser ben aviat ens tornem a veure, però jo davant amb una moto :) i si no, a través del bloc. Ets un gran professor i tot el que m'has ensenyat ho faré a rajatabla, t'ho prometo! Però el més important: ets una gran persona. M'alegro molt d'haver-te conegut. Fins ben aviat! Ruuummmm ruuummmmmm.

ZAPATERO GUANYA, EL PSC ARRASA I CATALUNYA TORNA A SER DECISIVA.

El míting de dijous al Sant Jordi va ser un presagi. La maquinària socialista estava a ple rendiment, i això ahir es va notar molt a les urnes. El 45’33% dels vots que ahir els catalans i catalanes van exercir, van anar a parar al recompte del PSC, el que es tradueix en 25 escons. Aquest fet ha estat decisiu en la victòria de Zapatero. Catalunya, una vegada més, no ha fet ni un pas enrera davant del PP i demostra el seu tarannà progressista.

La segona força a Catalunya amb més escons ha estat CiU, la qual s’ha vist beneficiada pel repartiment que en fa la llei d’Hondt. Ha passat de 10 a 11 diputats quasi mantenint el mateix percentatge de vots que l’any 2004: el 20’78% va aconseguir llavors, el 20’98% ha aconseguit aquesta vegada. Aguanta la forta ventada bipartidista.

El Partido Popular passa a ser la tercera força més votada: obté el 16’39% dels vots, guanyant un escó més i aconseguint 7 diputats. No obstant això, la distància entre PSC i PP augmenta en 3 diputats.

Esquerra s’ha emportat la pitjor part: ha perdut 5 diputats, tot i que el d’aquesta vegada és el seu segon millor resultat en unes eleccions generals: 3 escons. Han perdut 320.000 vots i passen a ser la quarta força política catalana. Influirà això en la política catalana? De ben segur que sí. Almenys, hauran de reflexionar sobre el seu electorat i adonar-se’n que el de 2004 no era real.

Ahir a la nit, en rigorós directe al voltant de l’hora de la ventafocs, IC-V perdia un dels dos escons que tenia. Gran patacada per als ecosocialistes que en el conjunt d’Espanya perden 3 diputats i es queden sense grup parlamentari, amb la conseqüent dimissió de Gaspar Llamazares com a coordinador general del Partit. UpyD, el Partit de Rosa Díez, li ha esgarrapat un diputat a IU a Madrid.

En el conjunt de Catalunya, el PSC és l’únic partit que augmenta en vots absoluts: passa de 1.586.748 obtinguts el 2004 a 1.672.777 obtinguts en la jornada d’ahir. Els catalans i catalanes han tornat a confiar en els socialistes i en la gestió de Zapatero. Ara caldrà esperar quina serà l’estratègia del PP tornant a estar a l’oposició, si continuarà amb la crispació i l’atac constant al govern, o bé en les qüestions d’Estat el recolzarà tal i com ha manifestat Rajoy en la campanya electoral. VISCA CATALUNYA I VISCA EL PSC!

LA VIOLÈNCIA MAI DERROTARÀ LA DEMOCRÀCIA

ENQUESTES A LA RECTA FINAL. SÍ, SIUSPLAU!

El que ha passat avui demostra lo anacròniques que poden arribar a ser les lleis quan no es reformen després de vint anys d’existència i no s’actualitzen.
Podem considerar el que ha fet EL PERIODICO il·legal? Tècnicament no. Bé, no sóc pas jurista, però aquest diari no ha publicat cap sondeig, sinó que fa referència al que ha fet un altre diari (sí, del mateix grup editorial, però que no és de l’àmbit espanyol). Deixant de banda si és legal o no és legal, el que està clar és que les noves tecnologies de la informació una vegada més han passat per sobre de mesures anacròniques, i es demostra que la ciutadania mostra interès per estar informada, en aquest cas, sobre les eleccions generals del proper diumenge.

El votant del segle XXI ja no està aïllat dels mitjans de comunicació, i tampoc ho vol estar. Vol estar informat, i si no li arriba la informació, la busca, i també pot crear-la. És la meravellositat del 2.0. Per tant, no té cap raó de ser que en l’última setmana de campanya no es publiquin enquestes electorals amb la suposada intenció de no influir en el vot.

No puc estar-me de fer un petit comentari del que publica avui el Periòdic d’Andorra. Es demostra el que els i les socialistes venim dient durant tota la campanya: el PP pot guanyar. Rajoy pot ser President, Acebes Ministre de l’Interior, Zaplana de Treball i Pizarro d’Economia. Us imagineu aquest panorama, a més a més amb Rouco Varela al capdavant de la Conferència Episcopal? Molt negre! L’última paraula la tenim els i les votants el dia 9 de març, un dia que serà crucial per al futur del nostre país, i que si guanya el PP, de tot això, res de res.

EL DIUMENGE DIA 9 A VOTAR AMB AL·LEGRIA I AMB TOTES LES NOSTRES FORCES!

EL QUE HAURIA PASSAT SI HAGUÉS GUANYAT RAJOY AL 2004