LA SEPARACIÓ

Aquí estàs al meu costat, separats, per fi. Quins mals de cap que m’has donat l’últim mes. Al final no he tingut cap altre remei que dir-te adéu. No m’has donat alternativa! És que t’has posat d’un pesadet... Fins i tot em feies mal! I, espero que no et senti malament que et digui això, però em molestaves.
Avui en arribar en Xavi m’ha dit que seria divertit perquè tu ets un poca solta. Que trigaria una mica, però que ell s’ho passaria d’allò més bé. És especialista en separacions d’aquest tipus. I, la veritat, no ha trigat gaire en poder fer-te fora. En trenta minuts la nostra separació s’ha fet efectiva. En Xavi m’ha destapat els ulls i m’ha preguntat si et volia veure, i li he dit que sí, no m’hi podia estar. Allà estaves, ple de sang, però no feies signes de dolor, tu això no saps el que és. Jo sí, per culpa teva. No puc ni parlar. M’ha donat un full perquè m’enrecordi del que puc i no puc fer en els propers dies, ja que una separació així fa mal. A saber:

- No fumar, ni escopir, ni fer esbandides bucals les properes 24 hores.
- No beure ni menjar coses calentes. No menjar carn.
- No prendre begudes carbonatades. Sí que puc menjar aliments tous i freds.
- A partir del tercer dia raspatllar la zona amb un raspall quirúrgic amb cura.
- A partir de les 24 hores esbandir-me la boca 2-3 vegades al dia amb el medicament que adjunta.
- Aplicar fred a la zona durant les properes 6-7 hores a intèrvals de 20 minuts. Transcorregudes aquestes hores no aplicar més ja que seria contraproduent.
- Dormir o recostar-me amb el cap una mica elevat.
- No realitzar exercicis o activitats que suposin un esforç físic els primers dies.
- No prendre aspirines.

I ja ni t’explico els medicaments antiinflamatoris i antibiòtic que m’haig de prendre. I tot per culpa teva! Així que no em miris amb aquesta careta des del fons del gotet amb aigua oxigenada, que no em fas pena. Almenys no t’he llençat...soc conscient que t’emportes una mica del meu seny. D’aquí uns dies tindràs companyia.