MÉS A PROP DE LA PAU

Si ahir parlava de la “guerra” avui és un dia per parlar de la pau. Crec que no cal que recordi quina és la notícia del dia, bé, potser seria més encertat referir-nos-en com la gran noticia. Sembla que les passes de Zapatero comencen a donar els seus fruits. BRAVO. Jo soc de naturalesa optimista, i amb aquest succés no puc
evitar ser-ho. És un primer pas, potser petit, però necessari per a la pacificació d’Euskadi, per a l’abolició del terrorisme a Espanya, per a l’abandonament de les armes.
Aquest matí en conèixer la notícia, la meva primera reacció ha estat “enganxarme” (quasi literalment) a la ràdio i als diferents portals web dels diaris que acostumo a llegir. També he tingut la possibilitat de veure la TV i allà és on m’he fet ressò de les declaracions de la Presidenta del PP Basc Maria San Gil, la qual deia que “ETA ha fet aquest comunicat perquè els interessa que el PSOE continuï a la Moncloa”. Crec que les paraules sobren per definir aquest tipus de comentaris tan grotescs plens de ràbia. Les cares de Rajoy, Acebes i companyia eren un poema al Congrés dels Diputats aquesta tarda a la Sessió de Control al Govern. Sembla que no els ha fet molta gràcia.
Sé que totes les vides valen el mateix perquè una vida no té preu, però avui han estat presents a la meva ment dues figures: la de Miguel Angel Blanco i la de l'Ernest Lluch. La d'en Miguel Angel perquè tinc el record de les mans blanques a la manifestació i de l'angoixa que tots vam patir davant el televisor, i la de l'Ernest perquè en la meva adolescència va causar tant d'estupor el seu assassinat que va crear en mi un esperit de denúncia i de lluita per la llibertat, la pau i contra la injustícia, fet que es consumaria 3 anys més tard amb la meva afiliació al PSC.
La ciutadania vol la pau i la fi de l’horror. En el passat queden més de trenta anys de dolor, sang i atemptats. ZP, no ens fallis! Nosaltres no et fallarem a tu.