CAP DE SETMANA SENSE PARAR

Aquest cap de setmana la veritat és que no he pogut descansar molt, però ha valgut la pena. Dissabte al matí el Consell Nacional del PSC va aprovar quasi per unanimitat les llistes que concorren a les eleccions del 9 de març. Homes i dones que ja quedaran escrits a la història de les eleccions democràtiques a Espanya. A tots ells/ elles moltes felicitats.

Per la tarda vaig anar al cinema a veure Caramel, de la jove Nadine Labaki, la qual us recomano. Una pel·lícula gravada a Beirut que si la veieu farà que sortiu de la sala amb un somriure d’orella a orella. Imprescindible.

Ahir diumenge va ser la primera vegada que vaig poder assistir a un míting amb Felipe González. La veritat és que no és fins que el veus “en directe” que te n’adones de moltes coses. Una d’elles, que a les eleccions de novembre de 1982 el PSOE aconseguís 202 diputats dels 350. No és fins que, com el meu cas d’ahir, que veus als personatges “de l’època” en acció que comprens resultats electorals extraordinaris com aquest. El seu discurs d’ahir va estar ple de “verdades como puños” i no va escatimar en repartir llenya a la dreta. També va reconèixer que va cometre errors. Però amb el missatge que em quedo és el de la il·lusió de poder guanyar unes eleccions, amb la força amb la que ens hem de creure el nostre projecte, el socialista, com el millor per al país. Les eleccions del proper dia 9 de març es decidiran a Catalunya i a Madrid. A Madrid perquè és on té la força el PP, a Catalunya perquè és on la tenim els socialistes. Per això és vital tant apel·lar al vot útil, com demostrar que el nostra programa, sense cap mena de dubte, serà el que millor solucionarà els problemes de la gent.

Raó 2: No s'ha de votar al PP perquè volen imposar el castellà a les escoles catalanes