DECREIXEMENT PER SER FELIÇ

A casa meva és tot un hàbit reciclar. Les tres paperes (plàstic, paper, orgànic) ja no ens fa nosa i és molt mecànic llençar la brossa en una paperera o en una altra. De mica en mica, hem anat prenent consciència de tota la porqueria que pot arribar a produir un ésser humà i del consum energètic que arribem a fer. Els radiadors de les habitacions que quasi bé no utilitzem els hem tancat. Hem instal·lat economitzadors d’aigua a les aixetes (no sé si es diuen així, però és aquell “artilugi” que poses a la boca de l’aixeta i que disminueix la pressió de l’aigua) i tenim molta cura en no deixar cap llum encès si no l’utilitzem. Cada vegada anem menys al súper. Intentem comprar-ho tot al mercat. És més sacrificat perquè no sempre és obert i pots trobar-te amb cues a les parades, però tenim la garantia que el que comprem és d’aquí, no s’ha explotat a ningú per a produir-lo, i la qualitat és magnífica. La veritat és que és tot un espectacle anar a comprar al mercat.

Totes aquestes petites coses ja són una monotonia. Diumenge al vespre vaig mirar el programa 30 minuts i vaig tenir coneixement per primera vegada del moviment pel decreixement. Aquest moviment té el supòsit bàsic que els recursos naturals són finits i que per tant, el creixement “econòmic” com l’entenem avui dia (cada vegada produir més, per guanyar més diners i poder expandir-te més) té un límit. El que es proposa des d’aquest moviment és fer el camí a la inversa: decréixer econòmicament per tal de parar el ritme frenètic amb el que ens estem carregant el planeta i portar a terme un consum més intel·ligent. I no crec pas que sigui una moda més, és una consciència total del problema tan greu en el que estem capficats tots els humans i del qual en som molt inconscients: el nostre planeta s’esgota. Bé, no s’esgota per si sol, l’estem esgotant. I tots en som culpables. Ja és un bon pas, trobo, ésser conscients, perquè de res serveix atribuir-li les culpes als altres (per exemple multinacionals). El ritme frenètic que portem avui dia, crec que no ens portarà enlloc.

Els integrants d’aquest moviment proposen decréixer per ser feliç. No ho trobo pas una bogeria. El que sí és de bojos és com tractem a La Terra i amb quin egoisme ho fem, sense tenir en compte a les properes generacions.

És vital per a la nostra espècie fer una reflexió global sobre cap a on ens portarà l’actual sistema econòmic i els actuals estils de vida, altament estressants i nocius per la salut, ja a edats ben d’hora. No sé si vosaltres us ho heu plantejat, però alguna cosa hem de canviar, i no per crear tendència, sinó per sobreviure.

Podeu trobar més informació a: La Revue du Mauss i a decreixement.net